La prova d’esforç amb gasos, també coneguda com a ergometria, és una avaluació funcional utilitzada amb la finalitat de quantificar el màxim esforç que la persona és capaç d’assolir, sota determinades condicions d’exigència física de força i velocitat.
La prova ens permet avaluar el metabolisme energètic, l’evolució del sistema de transport d’oxigen a les diferents intensitats d’exercici i la capacitat metabòlica/energètica dels músculs. El comportament de la ventilació (freqüència, volum..) i dels gasos espiratoris (VO2 i VCO2) durant l’ergoespirometria incremental permet determinar aquests paràmetres fonamentals per aplicar les càrregues d’entrenament.
Les dades obtingudes en la prova permeten determinar els valors d’oxigen màxim (VO2max), compensació respiratòria i els diferents llindars, el Llindar Aeròbic (VT1) i el Llindar Anaeròbic (VT2).
Els llindars ventilatoris corresponen a les zones d’intensitat en què canvia la predominància de la via metabòlica utilitzada per a l’obtenció de l’energia, i que podem correlacionar amb la freqüència cardíaca o intensitat.
El consum màxim d’oxigen (VO2màx) és la manera més eficaç de mesurar la capacitat funcional de l’esportista, i la definim com la quantitat màxima d’oxigen (O2) que pot absorbir, transportar i utilitzar l’organisme per unitat de temps. Com més gran VO2màx, més capacitat aeròbica.
Totes aquestes dades permeten determinar amb exactitud l’estat fisiològic de l’atleta i establir unes càrregues d’entrenament especifiques que ajudaran a obtenir el màxim rendiment de l’esportista.
A punt per superar els teus límits? Parla amb nosaltres!